Unitat 3. Astronomia i Cosmologia
3.2.1 La circumferència de la Terra. Per tal d’intentar respondre les preguntes plantejades al final de l’apartat anterior, les agències espacials com l’ESA i la NASA han posat en marxa diverses missions, algunes de les quals ja vam estudiar a la unitat anterior, com la missió Gaia de l’ESA.
Aquesta missió, recordem, està realitzant el mapa estel·lar de la nostra galàxia, formada, per molt increïble que sembli, aproximadament per 100 000 milions d’estrelles; al seu torn, es creu que a l’univers poden arribar a haver-hi 100 000 milions de galàxies més, la majoria, també, amb aproximadament 100 000 milions d’estrelles!
Amb ajut d’aquest mapa estel·lar, l’ESA ha publicat el vídeo de la dreta, que mostra una simulació de les estrelles de la perifèria de la nostra galàxia, la Via Làctia, girant al voltant del seu disc central.
Així doncs, els objectes més nombrosos i massius a l’univers són les estrelles, de les quals hi ha una gran varietat i es fa necessari la seva classificació en funció de característiques comunes, com farem en següents apartats. Però ens podem preguntar, com aconsegueix Gaia mesurar les distàncies entre les estrelles de la Via Làctia per tal de fer el seu mapa estel·lar i poder fer simulacions com aquestes? Quines són les distàncies a les altres galàxies? Com s’han pogut mesurat aquestes distàncies? En suma, com es poden mesurar les distàncies a les estrelles, i quines són les dimensions de l’Univers?
Doncs bé, mentre que la distància Terra-Sol, anomenada unitat astronòmica, UA (figura 3.1), i les distàncies als planetes, es van poder mesurar als segles XVI, XVII i XVIII, no va ser fins al segle XIX que es van poder començar a calcular les distàncies a les estrelles, una vegada els aparells de mesura van ser prou perfeccionats per poder llegir angles molt petits, fent servir el mètode de paral·laxi, que es basa en el canvi aparent de la posició d’un objecte en ser observat des de dues posicions diferents: si es mesura l’angle de paral·laxi i s’aplica la trigonometria, es pot calcular la distància a l’objecte (figura 3.1).
Ara bé, que en tinguem constància, i com veurem a continuació, les dimensions de la Terra i la distància de la Terra a la Lluna van poder ser mesurades en una època prou primerenca com l’època hel·lenística (segles III i II a. de C.), com també una primera mesura de la unitat astronòmica tot i que amb un resultat bastant erroni.
3.2.2 Eratòstenes i la mesura de la circumferència terrestre. L’erudit grec Eratòstenes va dirigir la biblioteca d’Alexandria, ciutat del nord d’Egipte, del 236 al 196 a. de C. aproximadament, i va descriure el seu càlcul de la longitud de la circumferència terrestre fet al voltant de l’any 202 a. de C. al seu llibre “Sobre la mesura de la Terra”. Malauradament, aquest llibre no s’ha conservat, però sabem de la seva existència, perquè s’hi descriu al llibre “Sobre els moviments circulars dels cossos celestes”, escrit per l’astrònom grec Cleomedes, que visqué en algun moment entre els segles I a. de C. i IV d. de C., que sí s’ha conservat.
